"DITS DE VENT" de Piti Capella

Presentació del llibre “DITS DE VENT” de Piti Capella a la sala d’actes de l’Agrupe, el dijous 18 d’abril a les 19:00. Piti Capella és tot un referent en el món de l’alpinisme. És una de les primeres dones que ara fa quaranta anys va pujar a l’Himàlaia (1984). Després d’aquella primera expedició i èxit, es van plantejar fer una segona expedició. Preparant el segon viatge, en una escalada al Pirineu francès, l’equip es va veure sorprès per una tempesta que les va portar a temperatures de 40 graus sota zero i que, fins que no van ser rescatades, les va deixar en condicions molt properes a la mort. Per sort van sobreviure, però Piti va pagar un preu molt alt: li van haver d’amputar els dits de les mans. En la pandèmia, Piti Capella va poder recopilar els escrits que havia anat fent al llarg d’aquests anys com a teràpia, perquè gaudia fent-ho, i va acabar donant-li forma de llibre, sense pensar a publicar-ho. Ens explica les seves experiències a la muntanya, i reflexions no només l’episodi de l’accident en què va perdre els dits, sinó també tot el que va venir després, el pudor i aquella vergonya, de pensar que potser no servia, però que en fer-ho públic, en articles a la revista Sonora, dones i esport va servir de teràpia. Dits de vent té el pròleg de Jordi Galceran, a qui Piti Capella també va ajudar per escriure l’obra de teatre FitzRoy, dirigida per Jordi Belbel i que, en to de comèdia, narra la vida de quatre dones escaladores a la Patagònia, i que fins fa poc es podia veure encara als teatres catalans. Piti Capella. Es diu Esperança Capella, però tothom la coneix per Piti. Aquesta esparreguerina de naixement, berguedana actualment, és escaladora, guia i amant de la muntanya, mare, psicoterapeuta, mestra i, sobretot, amant de la vida, no ha estat fàcil. Però, malgrat tot, s’ha sabut refer dels moments complicats i buscar el millor camí per pujar la muntanya de la vida. S’inicia a l’escalada quan tenia disset anys i va ser la primera dona instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya-ECAM en el 1983. Posteriorment, el 1984, va formar part de la primera expedició europea i només femenina que va anar a l’Himàlaia, coronant el Kantega (6.779 m). Preparant el segon viatge, en una escalada al Pirineu francès, li van haver d’amputar els dits de les mans per congelació. El 2019, va col·laborar en la revista Sorora, dones i esport, on es van poder treure 4 números abans de la pandèmia i després s’aturà per qüestions econòmiques. És mestra psicoterapeuta on imparteix tallers de formació per la Pau i la Comunicació no Violenta.