Domingo

Escolta l'entrevista

Hola Domingo,

estàs avui aquí perquè ets participant del projecte qui és qui el qual pretén conèixer històries de vida de persones del barri de Cerdanyola en positiu.

La metodologia és que a través d’una entrevista donaràs a conèixer la teva història per compartir-la amb la resta del barri.

• Pots presentar-me qui ets. Nom, edat, professió,...

Domingo de la Ossa, 65 anys, jubilat. Actualment presideixo l’Asociación Cultural Murciana Virgen de las Maravillas, que és Casa Regional de Murcia.

• Ets de Cerdanyola?

Sí, des dels 6 anys.

• Quan vas arribar a Cerdanyola? Per què a Cerdanyola? Quina experiència vas tenir al arribar?

Quina impressió vas tenir del barri?

Vaig arribar a Mataró, al barri de Cerdanyola l’any 1963, procedent de Cehegín, a l’edat de 6 anys.

Majoritàriament famílies senceres de “Cehegineros” van venir a viure a aquest barri. Tot estava a mig fer, els carrers eren estrets (La granja, Mar, Calassanç Marquès, Agudes), de terra i posteriorment de llambordes. En un pis hi vivia més d’una família. No hi havia supermercats. Els comerços eren petits, familiars i d’un sol porducte: carnisseria, peixateria, fruiteria, forn de pa, venda de gel (per la nevera)…

Gairebé no hi havien vehicles, potser alguna bicicleta o ciclomotor. Per anar al centre o a Argentona, s’havia d’agafar el tramvia, que era molt lent, petit i inestable. Va acabar desapareixent l’any 1965. L’Avinguda Gatassa era un torrent de canyes, envoltat de camps agrícolas a l’alçada de l’actual carrer Mare de Déu de la Cisa (anomenat amb el número 429 en els seus inicis). Recordo que la iluminació dels carrers era molt deficient.

No obstant això, els nois menors de 8 ó 10 anys anaven sols al col.legi sense cap problema.

El col.legi Josep Montserrat, juntament amb l’escola parroquial, va ser el lloc on estudiaren la majoria de nens procedents de la immigració de la dècada dels 60 i 70. Al col.legi Josep Montserrat es podia estudiar fins a 8è d’EGB. Al col.legi Salesians s’estudiava el batxillerat fins els 16 anys. Jo vaig estudiar al Col.legi Josep Montserrat i a més, vaig fer el batxillerat al Col.legi Salesians (per poder entrar, vaig haver d’aprovar primer i segon curs de batxillerat en un estiu).

Al barri hi havia algunes indústries tèxtils: G.P. Colomer, G.P. Tecofi, Valenri, Massana, etc. que van donar feina a moltes persones, majoritàriament dones. Llavors, l’edat mínima per poder treballar era de 14 anys.

A la part alta de l’actual Parc de Cerdanyola hi havia una industria química que abocava els residus dintre d’aquest espai. Eren residus perillosos i la mobilització veïnal l’any 1974, va aconseguir que aquesta zona esdevingués una zona verda.

El moviment veïnal i associatiu al barri de Cerdanyola sempre ha estat molt important.

• Vols explicar algun record d’infància en referència al barri? I alguna anècdota?

Tant la parròquia com els Salesians, que obria els seus patis a tots els nois del barri, van ser elements integradors del infants i joves de Cerdanyola. Tots dos comptaven amb una sala de cine. Els salesians passaven una película el dissabte pels alumnes interns i socis de l’Oratori Festiu Salesià (OR-SA) i, el diumenge era la sala de la parròquia la que feia la sessió de cine per a tot el barri.

L’Oratori Festiu Salesià era un local que estava ubicat davant de l’actual Institut Miquel Biada, a la Plaça Rafael Casanova, davant del Col.legi Salesià. Obria cada dia les seves portes als infants del barri i també tots els dissabtes i diumenges. El salesià encarregat era D. Francisco Cortés Miralles, que va estar des del 1965 al 1970. Es va crear un equip de futbol amb el nom de OR-SA, on jugaven els nois del barri. Amb els infants es feien excursions tant en bicicleta, com en autobús… Aquest centre, disposava de tennis de taula, un futbolín, televisió i un armari ple de còmics i llibres interessants com els Readers Digest, molt formatius. L’entreteniment estava assegurat.

Posteriorment, els joves van passar a crear el Centro Juvenil Salesiano, que era per majors de 15 anys. Estava dirigit pel salesià Rafael Juncadella, que després va ajudar molt al poble d’Estelí a Nicaràgua. Des dels 8 anys, jo vaig participar primer a l’Oratori Festiu i, posteriorment, vaig formar part del Centro Juvenil Salesiano, ocupant càrrecs en la seva Junta Directiva. D’aquest Centre Juvenil van sortir nombroses parelles de joves que posteriorment es van casar. Es feien visites a les residències d’avis.

• Quina involucració tens al barri? (tant projectes, entitats o relacions amb altres persones del barri)

A través de l’Asociación Murciana, em vaig involucrar amb les activitats del barri, tant per les nostres pròpies activitats de l’associació, com per les que feien la resta d’entitats, parròquia, Associació de Veïns, etc. Amb la iniciativa de l’ajuntament, es va crear el “Plan Integral de Cerdanyola”, que donaria origen a l’actual Consell Territorial. És un lloc on participen les entitats que conformen el nostre barri i que ha propiciat que ens coneguen totes les entitats, que col.laborem entre nosaltres i que entre totes poguem proposar actuacions de millora en el barri: adequacions de la via pública, neteja, il.luminació, seguretat, espais verds, joventut, etc.

La nostra entitat col.labora amb altres associacions, aportem propostes en el Consell Territorial, participem amb la Taula d’Entitats i estem presents a la Mostra d’Entitats, col·laborem en el Consell Parroquial i participem a les seves activitats: processons, etc. Hem participat puntualment en les festes majors del barri.

• Quina experiència professional tens? És al barri?

Vaig treballar d’administratiu a Ferreteria Piñol durant 20 anys. Després, amb 42 anys vaig entrar a la universitat per fer la carrera de dret, amb especialització en Relacions Laborals.

He exercit com a Graduat Social col.legiat des de l’any 2003 a la gestoria que vaig obrir a la Plaça Cardenal Vives i Tutó, del barri de Cerdanyola. A més de les relacions que mantenia a través de l’Associació Murciana, aquesta professió m’ha ajudat a conéixer molta gent del barri i, a la vegada, escoltar les necessitats i mancances que els veïns trobaven a faltar i que creien que eren importants dintre d’aquest territori: aparcaments, neteja, inseguretat, funcionament dels tràmits a les oficines d’administració local, estat d’alguns carrers…

• Possibilitats que t’has trobat al barri per complir la teva meta? Oportunitats.

Al barri pots trobar pràcticament tot el que una persona necessita. Hi ha comerços de tota mena, tallers, restauració, centres d’oci municipal (casals), residències, servei d’autobusos urbans, metges, gestories, autoescoles, etc.

Aquestes empreses (i d’altres de fora del barri) m’han ajudat a què la meva empresa de gestoria pogués funcionar bé i amb normalitat. Sempre he intentat donar un servei professional, però amb un tracte molt personalitzat i és així com la gent m’ho ha reconegut al llarg d’aquests anys. Ara, la gent em para pel carrer inclús per fer-me consultes sobre la meva professió.

• Projecció de futur. Com t’imagines la teva vida d’aquí 5/10 anys.

Intento sortir al carrer cada dia i saludar i parlar amb els coneguts. Realment no veig la necessitat d’anar a altres barris de la ciutat. Trobo que cada barri té la seva pròpia vida, la seva gent, els seus comerços, els coneguts de cadascú… persones que, com nosaltres, intenten que el barri funcioni correctament, proposant millores de diferent tipologia…

Fa més de 25 anys que formo part de l’Associació Murciana i que tinc relació d’una manera o altra amb la gent del barri, les seves associacions, etc. Això s’ha de mantenir.

• Aficions. Des que quan?

Degut la meva feina i per manca de temps, no m’he pogut dedicar a fer algunes coses.

Ara que tinc més temps, m’agrada passejar, parlar amb la gent coneguda i assistir als actes que realitzen les entitats del barri. També dedico més temps a la familia, que és molt important.

D’altra banda, m’agrada el camping (hi vaig cada vegada que puc), xerrar amb els amics, fer algun viatge, les petites reparacions domèstiques.

També m’agrada molt la música de banda, per la tradició que hi ha al poble de Cehegín (el meu pare tocava el saxo a la banda de música).

A casa, de tant en tant, faig els menjars típics murcians: migues, pipirrana, paparajotes, etc. i rebosteria, com pastís de pa de pessic amb pinyons, carquinyolis, pudding, panellets, etc.

• Vols afegir algun aspecte sobre la teva història que creus que no hem dit?

Considero que la col·laboració i la participació entre les persones, a través dels grups o associacions per aconseguir diferents finalitats, ja siguin d’esbarjo, culturals, sortides i excursions, balls, etc. és molt important de cara a la satisfacció de la pròpia persona.

Moltes gràcies per la teva participació i per compartir la teva història i vivències personals.