Vicenç

Escolta l'entrevista

Hola Vicenç,

Estàs avui aquí perquè ets participant del projecte qui és qui el qual pretén conèixer històries de vida de persones del barri de Cerdanyola en positiu. La metodologia és que a través d’una entrevista donaràs a conèixer la teva història per compartir-la amb la resta del barri.

• Pots presentar-me qui ets. Nom, edat, professió,...

El meu nom és Vicenç Ros, tinc 75 anys i visc al barri de Cerdanyola de Mataró. Ara estic jubilat però he estat de conserge de l’escola Camí del Cros durant 25 anys. He vist néixer el cap gros, en Crosi, les escoles d’estiu i tota la etapa de creixement de molts dels alumnes, des de que arriben a l’escola fins que marxen.

• Ets de sempre de Cerdanyola?

No, hi sóc des de que vaig començar la meva experiència professional reparant televisors al carrer Palliser. Quan van començar a sortir les neveres i televisors jo ja estava a Cerdanyola. Era curiós la gent quan es feia una casa i tenia les parets aixecades el primer que tenien era la nevera, era el que compraven primer a les cases. Cridava molt l’atenció. Desprès ja es comprava la resta.

• Vols explicar algun record en referència al barri? O alguna anècdota?

Molts dels records que tinc són relacionats amb els nens que es quedaven al menjador de l’escola a dinar que demanaven coses per distreure’s i jugar i jo com a conserge els hi donava un tambor i s’entretenien amb fent un ball molt famós d’aquell moment. També, tinc molts records bons d’activitats i formacions que he fet amb el MEM, el Moviment Educatiu del Maresme, em van servir molt perquè vaig aprendre moltes coses en referència a la meva feina de conserge.

• Quina experiència professional tens? És al barri?

Primer m’he dedicat a la reparació de televisors i desprès de conserge a l’escola Camí del Cros, durant 25 anys.

• Quina involucració tens al barri?

M’he involucrat en la part de Cerdanyola sud, on està l’escola, fent el seguiment de l’obra i controlar que la part de l’escola no hi hagués cotxes, per seguretat dels infants. També, quan van fer l’autopista en el moment de les obres van deixar un pou i un diposit d’aigua que va servir per un hort que vaig fer a l’escola on també hi havia gallines i conills. Llavors els infants baixaven a aquest espai a fer tasques de cura de l’hort i dels animals.

En aquells temps la meva involucració era molt en relació a l’escola. Per exemple els caps de setmana feien partits de futbol i jo també acompanyava a les famílies.

També, he estat en diferents consells com el consell de seguretat i prevenció i al consell escolar.

• Possibilitats que t’has trobat al barri per complir la teva meta?

La sort de poder estar a l’escola Camí del Cros fa que hagi conegut a molts alumnes del barri i quan vaig pel carrer trobar-me’ls i saludar-nos. Encara recordo molts noms. Molts segueixen a Cerdanyola.

Entrar a l’escola em va donar una oportunitat laboral, jo tenia 27 anys i em vaig jubilar allà.

• Projecció de futur del barri. Com t’ho imagines d’aquí 5/10 anys.

Molt canviat.

M’imagino un tren passant soterrat des de Salesians fins a Ramon Berenguer. Es una cosa que ja s’havia parlat de fer-ho, però sembla que pot faltar molt temps perquè es faci, llavors amb 5 o 10 anys vista podria ser.

Jo em sento bé al barri. Amb tothom que em trobo parlem i ens preguntem com estem. No he tingut mai cap entrebanc, al revés sempre que hem demanat ajuda l’hem obtingut.

Per exemple a l’escola es feien convocatòries perquè famílies durant els dissabtes vinguessin a ajudar a arreglar coses de l’escola i la gent era molt col·laboradora i participava.

Una cosa que seria important modificar és la carretera que passa per davant de l’escola de Camí del Cros, ja que es una escola molt transitada i els infants no poden anar sols a escola perquè no es segur, es perillosa. Estaria bé que això es canvies.

• Quines aficions tens?

Les meves aficions són anar a pescar amb canya i barca i fer fotografies.

• Perquè has volgut participar al projecte Qui és Qui? Es positiu que la resta del barri conegui la teva història?

Jo crec que si perquè la meva història no només és de conserge de l’escola sinó també com a veí del barri de Cerdanyola. Un dels meus fills ha anat a l’escola aquí i han crescut a aquest barri. El fet de que creixin amb diversitat cultural es positiu, ja que veuen una realitat i no es jutja pel que creuen o l'estètica perquè coneixen a la persona.

• Vols afegir algun aspecte sobre la teva història que creus que no hem dit?

Cerdanyola és un barri multicultural. Jo no m’he trobat amb cap inconvenient perquè hi hagi diversitat de cultures, al revés veïns i veïnes d’altres cultures ens han ajudat a pujar la compra o si em necessitat alguna cosa ens ho han donat. I com hem dit, a l’escola es una realitat la multiculturalitat i això dona riquesa.

Moltes gràcies per la teva participació i per compartir la teva història i vivències personals.