Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró al Segle XV

Escoltar

Mataró al Segle XV

Diu l'historiador Joaquim Llovet que si la característica més remarcable del Mataró del segle XV fou l'aspiració contínua a deseixir-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI va ser comptar amb una defensa permanent de la vila capaç de garantir la seguretat dels seus habitants. Els mataronins aconseguiren ambdós objectius. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic atorga el privilegi d'incorporació definitiva del castell de Mataró a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi mataroní. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI Mataró era una petita vila medieval edificada a l'entorn de Santa Maria i de la plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessaris, i alhora possibles, la construcció de la muralla i la incorporació de nous espais urbans.

1. Les Muralles de Mataró. Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams a la Muralla dels Genovesos –recentment restaurada-, a la Muralla d'en Titus, i sobre el Camí Ral, visible des de Can Xammar.

El projecte d'emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. En el moment d'aixecar els murs part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris. L'obra, feta de pedres de mida no gaire gran i relligades amb un morter de dues parts de sorra i una de calç, no era excessivament sòlida, com ho demostra el fet que en alguna ocasió els veïns n'enderroquessin alguna part amb relativa facilitat.

Actualment se'n conserven algunes restes, precisament en carrers que han mantingut la denominació de muralla, i que permeten resseguir el seu traçat. La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, del qual es reprodueixen els escuts del Principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a la façana de la casa que fa cantonada entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia –a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d'en Roig o Portalet –a la Baixada de Les Escaletes-.

2. Cases Milà i Escolà. Edificis que mantenen la imatge que probablement tenien les cases mataronines del segle XVI. Façanes arrebossades i lliscades amb colors naturals, portals emmarcats amb pedra picada i finestres ornamentades d'estil gòtic tardà.

3. Museu Arxiu de Santa Maria i casa Escolà. Conserven a la façana elements gòtics tardans del segle XVI. Juntament amb la casa contígua, havien conformat una masia de tres cóssos, can Seguí.

4. Can Llorell. Avui és can Fradera. Conserva a la façana finestres gòtiques tardanes (s. XVI) i l'escut d'armes de la família Llorell, d'estil renaixentista. El subsòl de la casa, igual que el de la plaça, conté restes i mosaics d'època romana.

5. Casa Serra Arnau. Edifici del segle XVI situat al Carreró, pràcticament és l'únic exemple d'arquitectura civil que queda a Mataró d'aquesta època. És una construcció típicament renaixentista.

La dovella mestre del portal indica 1565, l'any de construcció. Destaca per la simetria absoluta, la recuperació d'elements clàssics com els frontons i les columnes estriades adossades. Es pot observar encara la distribució de la casa pairal: planta baixa amb portal i finestrals als costats, primer pis amb finestres més reduïdes i golfes amb finestrons. Pels volts del 1920, l'Ajuntament de Mataró adquirí l'immoble que reformà i modifica profundament. Actualment encara acull el Museu de Mataró.

6. Creu de Terme. Aixecada el 1562. És una reconstrucció de l'original, feta l'any 1942. Les restes de l'antiga, destruïda parcialment el 1936, són al Museu de Mataró. La Creu de Terme era fora muralla.

7. Ermita de Sant Simó. Segona meitat del segle XVI. És d'una sola nau i és coberta amb teulada.

Can Tria de Mata. Masia amb torre del segle XVI.

Consta de planta baixa, pis i golfes a la nau central. Té planta quadrada, amb tres cóssos principals a la part davantera i un quart perpendicular al darrere. La torre, de planta quadrada i quatre pisos d'alçada, és de grans dimensions, fet que permetia convertir-la en torre de residència. Destaquen els finestrals renaixentistes motllurats i les ornamentacions amb pilastres i capitells. L'accés als diferents nivells s'estableix des del primer pis per una escala de cargol. Per donar un major aspecte defensiu al pis superior es col·loquen matacans als finestrons.

Torre de Can Palauet. La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona. La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre. El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI.

La torre, cilíndrica, consta de tres pisos i terrat emmerletat amb matacans. La planta baixa, que té una coberta esfèrica, es destinà a capella. No té comunicació amb la resta de la torre. L'accés als pisos es feia, inicialment mitjançant una escala, per una obertura del primer pis. Posteriorment es bastí un pas cobert entre la casa i la finestra de la torre. Des del primer pis s'accedeix als pisos superiors per una escala de cargol. La torre disposa de dos finestrals del segle XVI, un a cada pis, i de diverses espitlleres.

La llinda de la porta té gravada la data de construcció (6 de març de 1564) i el nom de la propietària. La resta de construccions de la masia, tant el pas cobert que duu a la torre com les estructures que s'hi adossen són del segle XVII.

Altres punts a destacar:

Ermita de Sant Martí de Mata. Documentada al segle XI, però molt transformada. Consta d'una sola nau sense absis, coberta amb volta cilíndrica circular. Antiga parròquia rural.

Ermita de Sant Miquel de Mata. Consagrada el 1448, és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau amb tres trams, coberta de voltes gòtiques. Petits cossos addicionals formen la sagristia.